El ball dels moliners

La Brama és una entitat cultural que s’ha format recentment a La Pobla de Lillet. Nascuda amb l’objectiu de dinamitzar la vida cultural del poble, entre les seves primeres propostes està la de recuperar el Ball dels Moliners, dansa que es va representar a la vila fins l’any 1924, data després de la qual ja no s’ha tornat a fer al lloc original, si bé és cert que als anys 80 es va recuperar a l’escola pública de la vila i els alumnes d’últim curs la ballen al pati de l’escola.

Aquesta representació està prevista per la nit del divendres 3 de març d’enguany, i prèviament a l’execució de la dansa s’hi farà una rua i una teatralització per diferents indrets del poble, per tal de fer reviure els fets que s’hi representen. Hi haurà un narrador que ens oferirà explicacions en les diferents aturades de la comitiva. Tant la representació dels personatges, com la interpretació de la música i el ball de la dansa es duen a terme per part de veïns, amics i coneguts de la Pobla de Lillet.

És d’agrair als membres de la Brama la seva disposició a treballar en aquest sentit, ja que iniciatives com les que ells encarnen signifiquen un esforç per evitar l’aigualiment de la cultura de masses en la que cada cop més ens veiem submergits, apuntant cap a la veritable riquesa de què pot gaudir un poble, que jau en el seu dinamisme natural i en el seu patrimoni ancestral. Aquesta iniciativa en concret representa una forma de recuperar una de les tradicions que n’han format part significativa de la vida cultural i així omplir de contingut el fet de ser “poblatà o poblatana”.

En concret el Ball dels Moliners ens parla de la història de la vila, d’uns temps llunyans i oblidats amb una forma de viure tan diferent a la nostra que de vegades se’ns fa difícil rememorar-la. No és com ara que qui més qui menys comparteix el seu temps entre La Pobla i altres poblacions, llavors tothom vivia confinat en una petita porció d’espai, i les viles tenien certs costums ben arrelats, relacionats amb la vida agrícola i amb el pas del temps. I les formes socials de viure també eren força diferents. Tot i que no sabem els orígens d’aquesta dansa, per la seva temàtica ens retrau als temps en què els Senyors de Mataplana, senyors feudals de la vila fins aleshores, havien atorgat als seus habitants la carta de poblament i franquesa, alliberant –los de tot un seguit d’obligacions, però afegint-hi d’altres, com eren les de portar el gra a moldre al molí del senyor, ubicat al Molí de la Vila, i el pa a coure al forn públic. Tant Molí com Forn cobraven en espècies el seu treball, essent el guany per al Senyor.

Explica la història que hi va haver un moliner poc escrupolós que, pel que sembla, quan lliurava la farina producte de la mòlta del gra, hi barrejava alguna cosa que no era pas farina, sinó cendra. Les dones en aquella època no anaven a la fleca a comprar pa, no només perquè no existien les fleques, sinó que feien el pa elles mateixes a casa seva. I amb la farina que el moliner els retornava feien un pa terriblement dolent, i a més nociu per a la salut.

De seguida va començar a sospitar-se del moliner com a culpable del pa indigerible que s’hi menjava, i aquí les històries es diversifiquen sobre què va succeir. En una d’elles, es diu que algunes dones descontentes de la situació es barallaren amb d’altres que no n’estaven tant, les primeres entraren al molí, regiraren totes les coixineres de farina i les portaren a la plaça, i quan van descobrir la barreja fraudulenta se les tiraren pel cap les unes a les altres. De resultes de tot això, es va fer palès que el causant del malestar era el moliner, i amb els bastons de les seves filoses l’emprengueren a pals contra ell, clavant-li una tal allisada que li van trencar tots els bastons en la seva esquena.

D’aleshores es va fer la representació del succés davant del Molí (que es trobava a l’actual plaça del Molí de la Vila, en un edifici on avui està enclavada Catalunya Caixa), fent de protagonista qui feia de Moliner, l’anomenat «home de la pell», ja que era cobert amb una grossa pell de cuiro que el protegiria del cops que havia de rebre i s’estava de genolls a terra, esperant els homes que, convenientment abillats de dones, amb faldilles llargues, gipó (mena de jaqueta amb mànigues) i el cap cobert amb una caputxa, tots ells ben proveïts d’un llarg bastó. Cadascun dels dansaires duia, a més, un sarró ple de paperines de cendra.

Era llavors que començava el ball. La música la interpretava un flabiolaire amb tamborí que en els darrers temps s’hi estava en un balcó de la plaça. La colla d’homes dansava entorn del moliner, clavant-li garrotades en la segona estrofa de la música, i finalment «amb un rebatut solemne, una pluja de garrotades aplanaven aquell home fins que suposava era difunt». 1

A la fi de la dansa, quan se suposava mort el moliner, començava la guerra de farina, deixant la plaça com es pot suposar ben enfarinada i tots els presents ben empolsinats. El mateix text citat abans acaba dient: «…La tradició no determina si el Moliner sortí viu o mort del tropell, però sí que de llavors ençà

Al Molí de la Vila si hi porteu bon gra
de forment i xexa pastareu bon pa.

Els poblatans vivien aquell record, i amb l’alegria que és de suposar, celebraven tots els anys la festa dita del Moliner»

Bé, doncs els anys passen i tot plegat acaba. Ja no hi és la fleca que podia fer recordar que antuvi existí un molí ni tampoc fins ara s’ha celebrat la dansa dels moliners, que feia connectar el present amb un passat no tan llunyà. I per remeiar-ho, aquest any, el divendres abans del Carnaval (a la Pobla una setmana més tard que en d’altres viles), tornaran a aparèixer les dones enfurismades amb els bastons de les filoses que dansaran al voltant del moliner, als compassos d’una colla de músics que faran sonar les notes de l’antic Ball dels Moliners.

1 J. Fàbregas A. Costums i dites poblatanes, “Els Moliners”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, completeu la operació per comprovar que no sou un robot. *