La bandera dels Carlins

 

“Quan a primers de juliol de 1872 va arribar a Puigcerdà la notícia que acabava d’esclatar una nova carlinada, els habitants de la capital cerdana de seguida van posar-se en guàrdia, i és que, liberals com eren, encara mantenien ben vius en la memòria els atacs sobrevinguts 40 anys abans, durant la Primera Guerra Carlina, en què les partides comandades per mossèn Benet Tristany, el Pep de l’Oli i el Boquica havien deixat rastres de sang i de foc que, al cap del temps, encara feia basarda només de pensar-hi. Per això, atemorits, per si la història es repetia, els puigcerdanencs van crear immediatament una junta de defensa, constituïda pels prohoms de la Vila, els funcionaris, els menestrals i els jornalers.”

Així narra Pere Boixader, en el seu llibre Rastres de Sang i de Foc, com van rebre els habitants de Puigcerdà l’anunci de la tercera carlinada. El mateix to d’alarma es percep en la cançó de la Bandera dels Carlins, mentre enumeren els excessos de les hosts carlines. En el pròleg del llibre, Josep Huguet parla de les tres guerres carlines, de dues protocarlines (la dels reialistes i la dels Malcontents), així com de la Guerra del Francès, com a fites d’un segle XIX que es caracteritza per ser un encreuament de cruïlles històriques. I jo afegiria que es perllonguen en el segle XX, en la guerra civil, i en la dificultat de l’encaix de Catalunya dins de l’Estat Espanyol, en la definició d’un model de país on trontollen contínuament les legitimitats de l’estat català i l’estat espanyol.
El pas de l’Antic Règim a l’actual ha esdevingut un procés llarg en el temps que contínuament es modifica i reequilibra, produint nombroses manifestacions, moltes conflictives. I el fet carlí, malgrat tenir un component d’enfrontament entre camp i ciutat, entre liberals i absolutistes, incorpora la realitat de l’ocupació de Catalunya per Espanya, i els carlins, amb totes les seves contradiccions i anhels de perpetuar un ordre que s’acaba, reprodueixen el desig de preservar l’antic país català front l’amenaça imperialista espanyola, al temps que intenten mantenir una forma de vida antiga, més arrelada a la terra davant el nou imperi de les llums, que tot i ser un avenç respecte a les xacres del passat, ens porta amb passos gegantins cap a un model de societat deshumanitzada i destructora de la vida i de la terra. Cada moment històric té les seves llums i ombres, però ens entesten a només veure les llums i ignorar les ombres, quan aquestes, no per reprimides, no deixen d’actuar. Ans al contrari, es manifesten amb més virulència.
Extret del Cançoner del Ripollès. Així mateix, també apareix una reproducció de la partitura en el llibre citat a dalt de Pere Boixader.

One thought on “La bandera dels Carlins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, completeu la operació per comprovar que no sou un robot. *