El Pardal

LLETRA:
Una cançoneta nova jo us la diré,
jo us la diré,
del pardal quan s’ajocava a l’oranger,
feia remor,
que feia remor,
per veure si ho sentiria la seva amor.
La seva amor està en cambra que no en sent re,
que no en sent re,
sinó el mosso de la casa o el traginer,
feia remor…
De les finestres més altes
li’n veig les mans,
que li’n veig les mans,
i jo no sé si són perles o diamants,
feia remor…
De les finestres més baixes
li’n vaig parlar
que li’n vaig parlar;
les onze hores són tocades:
vés-te a ajocar,
feia remor…
A ajocar no hi vaig encara
que vaig de camí;
que vaig de camí,
a complir una prometença
a sant Magí, feia remor…
Quan a Sant Magí vaig ésser
vaig suplicar,
que vaig suplicar
que em deixés tornar a mes terres
per festejar, feia remor…
Una minyona molt maca
m’agrada a mi,
que m’agrada a mi;
son pare no me la dóna
i sa mare sí, feia remor…
Son pare per distreure-la
del seu galant,
que del seu galant,
l’ha llogada per criada
a un hostal, feia remor…
A l’hostal que l’ha llogada
jo ho vaig saber
que jo ho vaig saber,
me’n vaig a fer un viatge
de traginer, feia remor…
El davantal que ella porta
n’és de virons,
que n’és de virons,
i una ferma a les fandilles
com dos galons, feia remor…
Mocadors que ella porta
són d’allò fi,
que són d’allò fi;
son pare no me la dóna
i sa mare sí, feia remor…
I en tenia altres aimades
‘quell aucellet,
aquell aucellet:
Mariagna, Petronil·la
i Elisabet, feia remor…
Palau, com tu hi pujaves
dalt del castell,
a dalt del castell,
i aquella Ventureta
no és pas per ell, feia remor…
Palau si tu sabies
lo que jo sé,
lo que jo sé,
amb aquella Ventureta
tu no hi pots re, feia remor…
La cançó qui l’ha dictada
l’ha treta l’ha,
que l’ha treta l’ha:
i en són dos fadrins del poble
de Castellar, feia remor…

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, completeu la operació per comprovar que no sou un robot. *